Texto de Pere Bosch Morera
L’Agustí García fa una
pintura on es reivindiquen les ganes de pintar. De gaudir amb l’ofici (tan
antic com la humanitat).
Ens mostra escenes carregades
de missatges, en un ambient més gòtic que romànic.
Obres vives en l’esperit de
l’art pop americà. Fan pensar en l’escola de l’Andy Warhol, Roy Lichenstein i
d’altres, que per propers al còmic varen pintar molt.
Aquí a Catalunya els grans
referents els podem buscar en Nazario i els seu còmics, o bé en l’Ocaña pintor.
La vida dels anys 80 no es va extingir, encara porta cua i aquestes pintures en
són una mostra. Això sí, són actuals!
Icones del segle XX ara (encara) són vives al
segle XXI... Elvis Prelsley o el transvestisme televisiu.
Les frases en anglès i castellà són l’excés de
contrasenyes que la publicitat ens ofereix. Embolicant la nostra cultura
autòctona. Sense oblidar el sentiment que podem percebre, per exemple, de la
petita senyera al fons de la cistella de pícnic.
És l’alegria del color i les
formes lliures.
Composicions arriscades que
fan els equilibris idèntics a la nostra vida social. No és ironia; és pura
realitat.
Gairebé... Ni més ni menys.
Pere
Bosch Morera
Piera,
novembre de 2008