Colección de placas de cava

Colección de placas de cava para una edición limitada de las Cavas Giró i Giró, con motivo de la exposición celebrada allí: "Culinari i social".

Texto de Pilar Esteve para el catálogo "Culinario y social"

KÜCHERLICH UND GESELLSHAFTLICH (CULINARI I SOCIAL)

Agustí García presenta les seves pintures a les caves Jaume Giró i Giró de Sant Sadurní d’Anoia. La mostra s’inaugura el 28 de maig vinent.

Culinari i social aplega la darrera obra d’Agustí Garcia, que ha descobert en la pintura una via eficaç per expressar el seu esperit més lúdic i irònic.

Personatge polifacètic, agitador i emprenedor, s’ha dedicat durant anys a produir gadgets d’artista al davant de Cha-chà, l’empresa que ell mateix va fundar i a la qual continua abocant la seva energia inesgotable. D’un temps ençà compagina aquesta activitat amb la pintura, que cada dia l’apassiona més. El resultat és una obra vital, fresca i acolorida, que sorprèn a primera vista i fins i tot pot causar perplexitat. Lluny de convencionalismes, Agustí Garcia deixa volar el seu imaginari sense complexos.

Culinari i social és la segona exposició de l’artista, que l’any passat va presentar en públic els seus propis treballs a la Sala Vinçon de Barcelona. Amb el títol de Bad Painting,  oferia un recull antològic, especialment de pintures realitzades en els darrers anys, que mostraven un món particular, ple de referències que podien anar des de les Mil i una nits a l’underground més profund. Fins aleshores Agustí García havia estat instigador d’artistes. Com diu Carles Pazos en la presentació de Bad Painting, “ens lligava amb cadenes d’il·lusió, al compàs del txa-txa-txà de la seva bogeria trepidant, a la incessant producció de gadgeteria atomicoplàstica”.

En aquesta segona exposició, Agustí García torna amb les seves dèries personals, els seus personatges estrafets, els ambients sòrdids i les situacions poètiques. Un món fantàstic, irònic, sarcàstic i imaginatiu, que pot causar tota mena de reaccions però que en cap moment no deixa indiferent.

La inauguració anirà acompanyada, com no pot ser altrament en unes caves, de bons vins i d’alguna cosa per picar en companyia, que per algun motiu i encara que sigui per atzar, la mostra s’anomena Culinari i social.

Pilar Esteve

JUAN BUFILL - LA VANGUARDIA

ANGELA MOLINA - EL PAIS

Texto de Carlos Pazos para "La Primera Vez". La Presentación Oficial del Bad Painting en la Sala Vinçon

Es sólo "bad painting", pero mola. El hiperactivo Agustí no para de "epustuflarnos". Hasta hace unos años, le bastaba con esclavizarnos atándonos con cadenas de ilusión, al compás del cha-cha-cha de su trepidante locura, a la incesante producción de gadgetería atómico-plástica. Ahora, con razón y co-razón se lanza a competir con los habitantes de este mundo de trapecios y tentetiesos, funambulistas indecorosos del decorado y equilibristas paquidérmicos. Me consta, podemos ir dándonos por follados. Como "pessebrista" en ese mundo innoble que conoce la perfección y que retrata con el hondo cariño con el que degollaría a San Martín de Porres para convertirlo en una hucha del Domund, Agustí compone escenas en las que predomina la gastronomía caníbal.

Su paleta, de infames tonalidades ácido-pastosas, nos remite a veladuras de "sang i fetge" encebollado sobre lecho de dentaduras al pil-pil, tatuajes al aguarrás, miembros troceados y deshuesados en pepitoria, perillas engominadas a la esencia de trementina y crepados con mayonesa. Los fondos, de espléndida opacidad volumétrica, rezuman explosiones deconstructivas de sabores chillones, que golpean con acierto las paredes del estómago y encuentran su acomodo definitivo en lo más hondo del páncreas. 

Acercándonos, principalmente a las zonas erógenas, comprobaremos los contornos aturdidos definidos por ese trazo de pintura de mantequilla a la espátula que se hacen especialmente repugnantes en las regatillas de entrepierna, mostrándonos notas llamativas de azufre con fungicidas, ámbares de poliuretano y un sedoso y bastante complejo paladar de arándanos en la campanilla. El conjunto, un espectáculo para oídos sordos. En fin, un sinfín infinito de infectas sinfonías. Delicados delirios de su incisiva "in"-formalidad tendenciera. Si esto es bad painting, ¡que venga pronto lo peor!

Carlos Pazos, Barcelona, septiembre 2004